Tipus | château castell | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Chinon (França) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Material | pedra | |||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 7 juliol 1926 | |||
Identificador | PA00097661 | |||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 27 abril 1926 | |||
Identificador | PA00097661 | |||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 1840 | |||
Identificador | PA00097661 | |||
Activitat | ||||
Fundador | Teobald I de Blois | |||
Propietat de | Teobald I de Blois | |||
Lloc web | forteressechinon.fr | |||
La fortalesa reial de Chinon és un castell situat a la comuna francesa de Chinon, al departament d'Indre-et-Loire, construït sobre un promontori rocós que domina el Vienne i la ciutat. Aquesta posició estratègica permet assegurar el control del passatge sobre el Vienne, afluent del Loira.
Va ser fundat per Teobald I, comte de Blois; al segle xi el castell va passar a ser propietat dels comtes d'Anjou. L'any 1156 Enric II d'Anglaterra, membre de la Casa d'Anjou, va prendre la fortalesa en mans del seu germà Geoffrey i la va adequar per establir la seva residència habitual: la major part de l'estructura es pot atribuir al seu regnat i va morir allà l'any 1189.
A principi del segle xiii, el rei Felip II de França es va apoderar de Chinon (any 1205) després d'un setge que va durar diversos mesos. Quan el rei Felip IV va acusar els templers d'heretgia a la primeria del segle xiv, diversos membres destacats de l'orde van ser empresonats a la fortalesa.
Utilitzat per Carles VII al segle xv, el castell de Chinon es va convertir en presó a la segona meitat del segle xvi, però després va caure en desús, amb la conseqüent degradació.
Va ser reconegut com un monument històric pel Ministeri de Cultura de França l'any 1840. El castell, que alberga actualment un museu, és propietat i està gestionat pel Consell General de Indre-et-Loire; va ser restaurat al segle XXI i és una important atracció turística.
Forma part del conjunt de castells del Loira que van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.[1]